L'accés dels països pobres a les noves tecnologies causa discrepàncies entre el voluntariat

20 August 2004

Les «141 preguntes» del Fòrum (102): «L'escletxa tecnològica: la barrera definitiva?».

Mercè Brugés, voluntària de l'Associació Coordinadora d'Ajuda Unida (ACAU), ha reiterat que les noves tecnologies serveixen de poc als qui pateixen les conseqüències de la fam o no tenen uns mínims serveis sanitaris. D'altra banda, Viola Krebs, membre d'ICVolunteers, ha raonat que les grans necessitats que pateixen els països pobres no han de ser un argument per impedir el seu accés a unes tecnologies que poden activar el seu desenvolupament econòmic.

Més informació de les 141 preguntes - L'escletxa tecnològica: la barrera definitiva?

Mercè Brugés, voluntària de l'Associació Coordinadora d'Ajuda Unida (ACAD) que en l'actualitat treballa per consolidar un centre d'acolliment per a nens abandonats a Burkina Faso, i Viola Krebs, membre d'ICVolunteers i de l'Oficina de la Societat Civil de la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, han exposat opinions divergents avui a l'Escenari de la Haima a propòsit de les conseqüències que tindria l'accés a les noves tecnologies als països pobres. Mercè Brugés ha admès la utilitat que comporta tot avanç tecnològic però ha insistit a proclamar que «primer s'haurien de satisfer necessitats tan bàsiques com l'alimentació, la salut i l'ensenyament». Viola Krebs ha reconegut que la fam i la falta d'infrastructures sanitàries han de ser objectius prioritaris però també ha assenyalat que la greu situació que afecta molts països no ha de condemnar-los a quedar-se al marge de les noves tecnologies: «Els problemes que arrossega l'Àfrica no es veuran alleujats si ara els deixem de banda en el procés tecnològic», ha destacat. Mercè Brugés ha afirmat que «cal anar pas a pas» perquè no té sentit dotar de mitjans tècnics a nens i joves que no tenen formació alguna: «On connectem els ordinadors si no tenim electricitat?», ha observat.

Viola Krebs ha exposat que les grans diferències s'estableixen entre l'àmbit urbà i el rural: «A Dakar hi ha més cibercafès que aquí perquè la gent no té ordinador a casa; dels vint llibres que pot necessitar un estudiant, només en trobarà un a la biblioteca però podrà consultar els altres a través d'internet». Com a membre de l'Oficina de la Societat Civil de la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació ha exposat la necessitat de prosseguir amb els debats i reflexions que es van iniciar a Ginebra l'any passat i que tindran continuïtat a Tunis el 2005: «Per primera vegada els governs es reuneixen per parlar d'internet i en aquesta cimera s'escolta la societat civil. Les noves tecnologies obren noves oportunitats i desafiaments. També han de contribuir al desenvolupament», ha conclòs.

Viola Krebs ha recordat que només el 19% de la població mundial té accés a les noves tecnologies, i Mercè Brugés ha subratllat que el 80% dels nens de Burkina Faso no van a l'escola i que el 75% de la població del Senegal és analfabeta. Per a Krebs, «les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats per comunicar-se amb el món». Ha explicat l'exemple d'uns pescadors del Senegal als quals la tecnologia els ha estat molt útil: «Ara es comuniquen amb els mercats i treballen en xarxa. Al principi, van dir que la tecnologia no els serviria de res». L'experiència de Brugés a Burkina Faso és una altra ben diferent: «Vam portar ordinadors, els vam ensenyar a utilitzar-los de manera molt bàsica, i ara aquests ordinadors estan abandonats en una habitació. No han après perquè la seva formació és nul¬ la», ha reiterat. En el que sí s'han mostrat d'acord les dues ponents és que mai cal imposar cap tipus de directrius i que, primer de tot, cal escoltar quines són les peticions que formulen les persones a qui es pretén ajudar: «El Nord no té totes les respostes», ha destacat Viola Krebs.

Also see

    ©1998-2018 ICVolunteers|design + programming mcart group|Updated: 2018-03-20 13:14 GMT|Privacy|